1. |
Obre els ulls
03:12
|
|||
Surts de casa, el sol rogent t’acompanya en el viatge.
Però una estranya fumarada distorsiona tot el paisatge.
Partícules contaminants s’escampen en l’aire.
Dissimulades en dies grisos, es nota per la seva flaire.
Tarragona bosc de xemeneies, medi ambient, això què és?
La carpeta del despatx que ningú vol saber què és.
Ens volen fer creure que res va malament.
Creieu que els importa fer mal a la gent?
Els arbres moren, la pasta creix,
la vida a la terra està decreixent.
Posa’t, posa’t la màscara...
Posa’t, posa’t la màscara...
Posa’t, posa’t la màscara...
Posa’t, posa’t la màscara...
Humo y contaminación, muertes en cada rincón,
mares de cemento absorben la vegetación.
Re*sol tiene el control, pero somos más i
queremos salvar la situación.
I és el fum, fum, fum
I és el fum, fum, fum
I és el fum, fum, fum
I és el fum, fum, fum
Rius de pols s’estenen com deserts d’edificis que exploten el planeta.
Sent la borsa la que creix com la pol·lució que ens contamina, ens mata.
Vivim passius davant d’un planeta que crida; el final s’acosta.
Quan no hi hagi opció a fer marxa enrere, obriràs els ulls.
Posa't, posa't la màscara...
|
||||
2. |
Res s'atura
04:17
|
|||
Actuem per sentir-nos vius i combatius en un camí difícil,
ple d’adversitats programades perquè creguis que no ho és.
Però som la multitud en moviment, la que trenca les barreres.
Als nostres ulls la flama reflexa com s’alliberen les feres.
Amb el cap ben alt, creuarem fronteres,
Alça’t del sofà, el carrer t’espera!
Pagesos obligats a marxar de les seves terres.
Famílies al carrer, no poden pagar les hipoteques.
Estudiants desanimats, esperant les seves beques.
Polítics corruptes abusen en un país de pandereta.
I res s’atura quan la massa vol sortir al carrer.
I res s’atura quan el poble està en moviment.
I res s’atura quan la flama crema als teus ulls.
I res s’atura quan el cor et fa alçar el puny.
Res s’atura als carrers,
la resposta del noranta-nou per cent.
Res s’atura al teu cap,
Piensa, actúa. La calle es tuya!
Són moltes les ganes d’escriure la nostra història.
On els miserables no hi surten, es queden fora.
Els carrers s’omplen de gent, pensant en el present,
remant contracorrent amb la cara contra el vent.
Alçant el crit ben alt defensant un sentiment.
La força, del moviment.
I res s ́atura quan caminem a pas ferm.
I res s ́atura quan trenquem les ràfegues de vent.
I res s ́atura quan avancem esperits rebels.
I res s ́atura quan unim les mans i som valents.
I res s ́atura als casals i als ateneus.
I res s’atura quan la PAH alça les veus.
I res s ́atura quan la cançó és conscient.
I res s ́atura, i res s ́atura...
I res s’atura quan la massa vol sortir al carrer.
I res s ́atura quan el poble està en moviment.
I res s ́atura quan la flama crema als teus ulls.
I res s ́atura quan el cor et fa alçar el puny.
Res s ́atura als carrers...
LA CALLE ES TUYA!
|
||||
3. |
Paraules són bales
03:02
|
|||
Són armes de foc porten
misèria i la por, a les ciutats del món.
Són bombes que silencien cançons,
són moltes veus tapades i enterrades en la pols.
els míssils, que acaben amb civils
Que no tenen la culpa de les guerres dels més rics.
I la indústria de les armes s’espanta.
Quan poc a poc es descobreix la seva trama i...
Lluitarem,
Carreguem els instruments.
La música, la lluita i els nostres sentiments.
Seguirem, guanyarem,
Som cançó, som protesta
i d’això en som ben conscients
I és que són la plaga, invasors a mà armada.
Destrueixen cultures a base de bales i,
USA ataca, I want you for the music revolution.
Bum, bum, bum
L’ infància s’esgota amb el
bum, bum, bum. Són bombes que cauen,
exploten i s’escolta
bum, bum, bum. Queda clar que atacar
ja no et pot ajudar, i és el
bum, bum, bum. El Tio Sam dispara a matar!
Lluitarem,
Carreguem els instruments.
La música, la lluita i els nostres sentiments.
Seguirem, guanyarem,
Som cançó, som protesta
i d’això en som ben conscients.
|
||||
4. |
Cendres
03:24
|
|||
En la fosca nit, la llum d’on vivíem en flames
il·luminava els rostres dels que van patir.
El record dels versos que abans de morir recitaven.
El sentiment i la lluita, en la memòria es forjaven.
El fred de l’hivern no podia amb les brases.
Amb la flama al pit carregaven les armes.
Cantaven per no morir.
El fred de l’hivern no podia amb les brases.
Les ganes de veure morir als miserables.
Cantaven per resistir.
Les bombes no podien callar.
Les cançons que no paraven de sonar.
Les bombes no podien callar.
Les cendres d’un passat que mai,... que mai hem oblidat!
Alliberem-nos del temps i del passat, que el vent de la lliber-
tat s’emporti, ben lluny, les cendres de la guerra.
Cantem per ells, que van morir per cantar.
Cantem per ells, que van morir per parlar.
Cantem per ells, que van morir per estimar.
Cantem per ells, que van morir per lluitar.
Les bombes no podien callar.
Les cançons que no paraven de sonar
Les bombes no podien callar
Les cendres d’un passat que mai,... que mai hem oblidat!
|
||||
5. |
||||
I la bomba esclata en la ciutat,
i el poble avança amb ganes de sang
No podran no ens aturaran,
és l’hora família tothom al combat!
S’apropa la revolta i la comencem cantant.
Abusen de poder, ja n’estem farts
d’aguantar a una colla de babaus
que l’únic que volen és viure en un palau.
Són cotxes limusines guardaespatlles personals
copeta de whisky i puros cubans
Als que manen vergonya!
Als que manen vergonya!
I la bomba esclata en la ciutat...
I moltíssimes famílies no poden passar el mes
mentre uns mengen caviar, que val molts calers.
No veuen el problema, escassos de consciència.
Hi ha molta diferència entre ells i el poble obrer
Lluita sindical, creant arrels de base
ells voldran més calers, nosaltres les seves cares.
Als que manen vergonya!
Als que manen vergonya!
Fins que ningú pateixi abús, i canviï la situació
Fins que tots siguem iguals, sense distincions.
Guerra de classes, PAM!
Guerra al racisme, PA PA PAM!
Guerra al poder, PAM!
Guerra si hi ha fam, si hi ha privilegis!
I la bomba esclata en la ciutat...
Sortim al carrer, pintades i murals
fent contracultura avancem cap endavant.
No podran no ens aturaran,
el poder del poble cada dia ens fa mes grans!
Lluita popular, cultura de carrer
que diguin el que vulguin que el poder es del jovent
Als que manen vergonya!
Als que manen vergonya!
I la bomba esclata en la ciutat...
|
||||
6. |
Seguim units
02:43
|
|||
No som la llum que il·lumina el camí,
Però som cultures som llengües.
Som els pobles escrivint un nou destí,
Som la lluita per mantindre el foc viu.
Seguim, seguirem, fins a no poder més,
Units per la causa els pobles obrers.
La lluita neix en la ment de qui pensa, consciència.
La història comença.
Segueix viva la flama.
Seguim units lluitant de matinada.
Segueix viva la flama
Seguim units, seguim, seguim!
Resistirem contra aquells que ens volen vèncer.
Sentiments per una terra que ens fa créixer.
La gent és el motor, les llengües són la benzina,
Vosaltres sou suor, valor i adrenalina.
Et corre per les venes.
Vola aquell qui no te por a vèncer, no te res a perdre.
Seguim, seguirem, fins a no tenir veu.
Units per la causa les llengües rebels.
A sang s’agermana per escriure la història.
Lluitem per la glòria i vencem la por!
Segueix viva la flama.
Seguim units lluitant de matinada.
Segueix viva la flama.
Seguim units, seguim, seguim!
Neixes, creixes, lluites, mors.
naces, creces, luchas, mueres.
neixes, creixes, lluites, mors.
neixes, creixes, lluites, guanyes!
|
||||
7. |
Vèncer la foscor
03:30
|
|||
Sents la por de nit
Tintada la llum de la lluna il·lumina
de negre el camí.
Veus com la veu se’t trenca ofegant el teu crit.
Que les ments es tenyeixen de lila
Són les ganes de sentir-te lliure.
El teu cos es destapa mentre es desespera,
allibera la fera, reneix de les cendres.
L’Estat s’apodera de tu.
Barreres, cadenes, molt alts són els murs (els murs que tombarem)
L ́Estat s ́apodera de tot.
El cor s’accelera, i amb ràbia batega!
Intentant fugir de la soledat,
d’aquesta societat absurda.
Et volies veure sense cadenes,
la sang et bull, la ràbia et corre per les venes.
La sang et bull,
la ràbia et corre per les venes.
I ja n’hi ha prou de fugir de les paraules.
Esclaves la llibertat no es compra, alça el puny i canta,
planta’t contra el patriarcat.
El silenci busca fugida cap a la llibertat.
Venç la por, per a un futur millor,
fes que el foc reneixi i encengui la foscor.
Una esquerda de claror, neix al teu cor.
Elles són lluita, en aquesta cançó.
L’Estat s’apodera de tu.
Barreres, cadenes, molt alts són els murs (els murs que tombarem)
L ́Estat s ́apodera de tot.
El cor s’accelera, i amb ràbia batega.
Intentant fugir de la soledat,
d’aquesta societat absurda.
Et volies veure sense cadenes,
la sang et bull, la ràbia et corre per les venes.
|
||||
8. |
Amenaça real
03:36
|
|||
Medicina natural, saps que és real,
i no la merda fabricada en naus industrials.
Una planta que creix mai no mata,
una farmàcia que no ven segur que tanca.
Perquè som clients i ens creiem tot el que ens diuen,
ens venen benestar en forma de pastilles
fetes per combatre malalties,
malalties creades pel negoci de les químiques.
Les grans empreses només pensen monetàriament,
la salut del poble ja no importa si la borsa va creixent.
Sents la por a la pell,
la por a morir, la por a viure sense medicament.
Sents odi cap allò que es desconegut
i el que creus ho utilitzes com escut.
Com el Show de Truman et menges la publicitat.
Lea y consulte el farmacéutico por su seguridad.
Vas tot medicat, tot col·locat,
com nens de 5 anys amb hiperactivitat,
que van empastillats fins a les celles,
els xuten per calmar-los perquè a ells els hi interessa.
On hem arribat, podrida societat.
La cura existeix, si la pots pagar.
Com hem acabat amb els ulls tapats,
Som incapaços de veure que:
Àfrica, laboratori amagat.
Europa, client potencial.
Amèrica, proveïdor oficial.
Però la teva grow és l’amenaça real.
Àfrica, laboratori amagat.
Europa, client potencial.
Amèrica, proveïdor oficial.
Però la teva grow és l’amenaça real.
|
||||
9. |
||||
Comença l’envestida i l’alarma de policia ressona per tots els carrers.
i un núvol de policies avança amb pressa armats fins a les dents.
Les veus tapades, xafades es revelen contra els trets
La repressió comença al costat de casa teva... lluita pels teus drets!
La repressió comença, comença... lluita pels teus drets!
La repressió comença, comença... lluita pels teus drets!
La resposta violenta ja és quotidianitat
si no és pensament únic és una il•legalitat
i segueix el camí marcat i no et desviïs
t’estan espiant no te’n fiïs
camina, ràpidament!
Sigues el peix que neda contra corrent
per evitar ser capturat i menjat
sigues l'espurna de la llibertat!
La repressió comença, comença... lluita pels teus drets!
La repressió comença, comença... lluita pels teus drets!
I són tàctiques militars aplicades als carrers
obeeixen cegament colpejant llibertats i drets
són gossos d'una màfia que viu a costa de res
perquè és la màfia que enganya, és la màfia que perd
però no són ni dos ni tres son milions omplint els carrers
la indiferència ja és odi i això no ho pot aturar res
No poden entendre que plorem pels demés
però els hi falta per veure com lluitarem per aquests!
La repressió comença, comença... lluita pels teus drets!
La repressió comença, comença... lluita pels teus drets!
Corre a amagar-te la cara que la policia armada et busca...
gent sense intel•ligència actuen amb indiferència i et busquen...
creem lluita de classes i per això la bòfia ens busca...
la repressió ja truca a la porta de casa teva i et busquen....
La Rereguarda al combat
|
||||
10. |
Filosofia (EP 2015)
03:30
|
|||
Neixo per la pública no em queda altra opció
mil tones de paperassa i per fi ja sóc jo!
Ja estic registrat, ja estic controlat,
ja estic immers en un sistema fixat.
Mitjans educatius, mitjans productius,
fàbrica d’infants cent per cent competitius.
Tots preparats per portar el timó,
però sol els fills dels peixos grans arribaran a dalt de tot.
Filosofia de la vida moderna,
això és el que ens fa pensar la caverna.
Acostumats a viure cara la paret,
només la desobediència ens traurà d’aquest indret.
I tots aquells que no poden estudiar, no poden pagar,
desenvolupar la seva ment no podran.
En aquest maleït món on la desigualtat guanya,
guanya enemics que faran front a la batalla.
I en aquesta situació es troba en Lluís,
que vol estudiar Dret i no es pot pagar ni el pis
compartit; no s’ho pot permetre
per culpa de la crisi... provocada pels més rics!
Filosofia de la vida moderna,...
Treballadors esclavitzats, no volen caure a l’atur
Obligats per la misèria que els depara el seu futur.
Els menjadors socials hi ha gent de dia i de nit;
els hi han pres la casa, ja no tenen on dormir.
La feina és escassa i la que hi ha fa cagar.
Treballes hores extres que mai cobraràs.
Ells s’inflen la butxaca i a sobre paren la mà.
La revolta ja comença, la revolta popular!
Filosofia de la vida moderna,...
|
||||
11. |
Foc (EP 2015)
03:23
|
|||
I ja, no són les ganes de guanyar,
són les ganes d’enfonsar a qui juga amb el nostre pa.
I és així, no acceptarem aquest destí
lluitarem units de base i complirem el que vam dir.
Perquè som la sang fresca, l’esperit de joventut
La martellada que obre l’esquerda del mur
L’odi i la ràbia de qui no veu un futur
L’espurna que en un cop encén el foc que ja crema!
Foc, foc, foc!
S’escampa la misèria i bull la
por, por, por!
S’olora pels carrers i baixa el
sou, sou!
I el pa puja a diari,
I cremen ETT’s que beneficien l’empresari.
I els diners, font de l’esclavisme
Horaris marcats, incomplets places vacants que ens porten a l’abisme
I els de dalt de panxa plena rient i veien a un pobre nen
que no és res a la vida
Mentre suns pares curren sense parar
Jornada de 8 hores sense viure i descansar
I el cap content perquè no és conscient
Que la classe obrera es desperta quan veu
Foc, foc, foc!...
Cantant-ho per mil•lèsima vegada!
Contra l’explotació de la classe obrera!
Resistim, resistirem!
Lluitem i lluitarem!
Foc, foc, foc!
Por, por por!
Sou, sou, sou!
I cremen ETT’s, que ja cremen ETT’s
|
Rereguarda Reus, Spain
Després de tres anys sobre els escenaris i un EP a les esquenes, Rereguarda decideix presentar el seu primer disc, Res s'atura. Amb una mescla entre l'ska, el reggae i el punk, el grup s'endinsa en una diversitat d'estils, mantenint el missatge crític de l'EP Primer Assalt. ... more
Streaming and Download help
If you like Rereguarda, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp